Ciutats per les que va pasar l'OBC al llarg d'aquesta gira:
Si vol pot consultar els membres que van formar part de la plantilla de l'OBC durant aquesta gira i tot allò que la premsa nord-americana var dir de la gira
“La Simfònica de Barcelona crepita en el concert de Gerhard"
"La Simfònica de Barcelona del 2002 és un conjunt virtuós i polit que no només va tocar la música de Gerhard com si es tractés de la clara i brillant Simfonia del Nou Món, sinó també la Fantasia para un gentilhombre de Rodrigo per a guitarra i el ballet complet de Falla, El Sombrero de Tres Picos, amb un estil espanyol orgullós, i amb un director i un solista americans de talent.. Va ser una actuació sensacional.."
James Ross - 26/1/2002“Salten espurnes i els ritmes crepiten en una foguera de melodies”
"Van tocar un lot de peces de Ravel d’estil espanyol exuberant en el millor dels sentits – ple d’arrogància, espècies i encant. Amb cada moviment de la Rapsodie Espagnole – l’orquestra va revelar en noves facetes el que era capaç de fer. En el “Preludi de la nit”, la delicadesa i el llustre dels violins van atorgar a l’obertura estratosfèrica la brillantor d’una nit il•luminada amb la llum de la lluna, i les melodies dels instruments de vent van surar de forma pulcra per tot l’escenari. Fins i tot quan la música va començar a brollar, l’orquestra mostrava una brillantor que li va permetre retenir l’atmosfera nocturna."
Steven Brown - 30/1/2002"Des de Barcelona, amb refinament."
"L’Orquestra de Barcelona va portar un programa virtuós ..... El concert, sota l’experta direcció de Lawrence Foster, clarament s’havia dissenyat per reafirmar les demandes de l’orquestra de situar-se entre els conjunts més importants d’Europa. La idea semblava justificada donat el tempestuós final del “Sombrero de Tres Picos” de Manuel de Falla. ...... Tant la suite com l’obra completa van representar l’actuació d’aquesta obra més excel•lent que jo hagi sentit mai."
1/2/2002El concert de Barcelona es va distingir, en primer lloc, perquè la satisfacció va ser total. La sonoritat del conjunt sota la direcció de l’americà Lawrence Foster, el director musical de l’orquestra des de fa cinc anys, va ser envigoridora i transparent – gairebé cristal•lina-. L’electricitat va cruixir arreu, amb forts atacs i alliberaments que oferien un espai vibrant entre cada nota.. i l’obra principal, “El sombrero de tres picos” de Falla, poc ens podíem imaginar que pogués ser tan divertida. L’orquestra va tocar, va aplaudir, i va cridar un “Olé” que els és propi .. i la dansa final.., es va desenvolupar amb orgull fins arribar a un final enardidor.
Sedgwick Clark - 13/2/2002El so era vital, directe, exuberant. Sovint també una mica massa ràpid. Però tot i que es van perdre alguns dels millors punts de brillantor, l’efecte d’aquesta orquestra va ser fort i triomfal en l’actuació general i en el detall d’alguns solos ben projectats.
Paul Griffiths - 7/2/2002